QUÈ HI HA DARRERE DELS MOMENTS CRÍTICS?
data: 26 maig 2026
En aquesta sessió hem treballat a partir de situacions reals relacionades amb l’estrés acadèmic, els conflictes entre iguals i la frustració. L’objectiu no era tant parlar d’emocions de manera abstracta, sinó reflexionar sobre què passa en aquells moments en què les emocions desborden.
A través de diferents situacions plantejades a l’aula, l’alumnat ha compartit com acostuma a reaccionar davant determinades situacions de pressió o malestar. A mesura que avançava la sessió, han anat apareixent respostes molt diverses: impulsivitat, bloqueig, evasió o dificultat per expressar què senten.
Més que seguir estrictament l’activitat prevista, la sessió s’ha anat construint a partir del que anava emergint en el grup.
Objectius
- Analitzar com es manifesten les dificultats de regulació emocional en situacions quotidianes de tensió.
- Afavorir la reflexió de l’alumnat sobre la manera com afronta l’estrés, la frustració o el conflicte.
- Continuar interpretant les dinàmiques del grup des d’una mirada psicopedagògica.
Evidències
- Registre d’observació de les intervencions de l’alumnat.
- Reflexions individuals i aportacions espontànies.
- Observació de reaccions davant situacions de tensió o desacord.
Observació i avaluació
La sessió ha evidenciat que gran part de l’alumnat identifica què li passa emocionalment, però té dificultats per gestionar-ho quan les situacions es tornen més intenses.
També he observat que algunes conductes que habitualment es perceben com a desinterés o mala actitud amaguen, en realitat, dificultats de regulació emocional.
La participació ha sigut més natural que en sessions anteriors, probablement perquè les situacions treballades connectaven directament amb experiències reals del grup.
Reflexió
Aquesta sessió m’ha fet replantejar moltes situacions que formen part de la quotidianitat de l’aula. Des d’una mirada docent, sovint posem el focus en la conducta final; no obstant això, la mirada psicopedagògica m’està ajudant a entendre que darrere de moltes reaccions hi ha processos emocionals que no sempre són visibles.
En aquest sentit, coincideix amb el que planteja Rafael Bisquerra quan defensa que la regulació emocional necessita ser treballada de manera progressiva i contextualitzada.
Més que buscar respostes immediates, aquesta experiència m’està ajudant a escoltar més, interpretar millor i entendre la complexitat emocional que existeix darrere de moltes situacions aparentment quotidianes.
Cada vegada tinc més la sensació que moltes de les dificultats que apareixen a l’aula no poden entendre’s únicament des de la conducta visible. Aquest procés m’està ajudant a canviar la manera d’interpretar el que passa i a mirar el grup des d’una perspectiva molt més profunda i reflexiva.


Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.