TEIXINT XARXES
data: 1 juny 2026
Una de les experiències més enriquidores d’aquest pràcticum ha estat comprovar la importància del treball conjunt entre professionals. Més enllà de les funcions específiques de cadascú, l’acompanyament a l’alumnat es construeix a partir del diàleg, la coordinació i l’intercanvi de mirades.
Durant aquests mesos he tingut l’oportunitat de compartir reflexions amb la meua tutora de pràctiques, que també exerceix com a orientadora del centre. El fet de compartir una manera similar d’entendre l’educació i l’acompanyament a l’alumnat ha facilitat molt les converses i la construcció de propostes compartides. Quan existeix una visió comuna, resulta més fàcil analitzar les situacions i buscar respostes coherents.
Tanmateix, la realitat dels centres educatius és diversa i no sempre tots els professionals comparteixen la mateixa mirada. Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre que la riquesa del treball en xarxa no consisteix a pensar igual, sinó a dialogar, contrastar perspectives i construir acords.
També he pogut observar que la manca de temps continua sent una de les principals dificultats. Sovint, les converses més valuoses no es produeixen en reunions formals, sinó en moments informals del dia a dia, quan compartim inquietuds, dubtes i reflexions.
Aquest pràcticum m’ha reafirmat en una idea: educar és una tasca col·lectiva. Les millors respostes solen nàixer quan les persones que acompanyem l’alumnat compartim temps, escolta i una voluntat comuna de treballar junts.


Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.