REFLEXIONS FINALS

data 2 juny 2026

Si mire enrere i pense en totes les experiències viscudes durant aquest pràcticum, hi ha un fil conductor que les travessa totes: la importància de les relacions. Les activitats desenvolupades amb l’alumnat, les converses compartides, els espais de tutoria i el treball amb altres professionals m’han permés continuar reflexionant sobre una idea que considere fonamental: educar també és acompanyar.

Les activitats desenvolupades amb l’alumnat han evidenciat que, quan es generen espais per parlar, escoltar i compartir experiències, apareixen inquietuds, necessitats i reflexions que difícilment afloren en altres contextos més acadèmics. Més enllà dels instruments utilitzats o de les dinàmiques realitzades, el més valuós ha estat comprovar la disposició de l’alumnat a participar quan sent que la seua veu és escoltada i tinguda en compte.

També he confirmat que l’educació emocional no és una activitat puntual ni una intervenció aïllada. És una manera d’estar presents, de relacionar-nos i d’acompanyar les persones en el seu procés de creixement. Les sessions implementades m’han permés observar que, sovint, allò que sembla una simple conversa pot convertir-se en una oportunitat perquè l’alumnat prenga consciència de les seues emocions, de les seues dificultats i també dels seus recursos personals.

Per això, si haguera de resumir aquest pràcticum en una idea, seria aquesta: les relacions continuen sent el punt de partida de qualsevol intervenció educativa significativa. Els continguts, les activitats i les propostes metodològiques són importants, però és el vincle el que dona sentit a tot allò que passa dins de l’aula.

Entrada similar

Deixa un comentari